UNIVERSAL GESTIÓ

CAT / CAST / ENG / FR
EL NOSTRE COMPROMÍS ES OFERIR UN SERVEI PERSONALITZAT I PROFESSIONAL, PENSANT ÚNICAMENT EN EL CLIENT
EL NOSTRE COMPROMÍS ES OFERIR UN SERVEI PERSONALITZAT I PROFESSIONAL, PENSANT ÚNICAMENT EN EL CLIENT
EL NOSTRE COMPROMÍS ES OFERIR UN SERVEI PERSONALITZAT I PROFESSIONAL, PENSANT ÚNICAMENT EN EL CLIENT
EL NOSTRE COMPROMÍS ES OFERIR UN SERVEI PERSONALITZAT I PROFESSIONAL, PENSANT ÚNICAMENT EN EL CLIENT
EL NOSTRE COMPROMÍS ES OFERIR UN SERVEI PERSONALITZAT I PROFESSIONAL, PENSANT ÚNICAMENT EN EL CLIENT

“La planificació a llarg termini no és pensar en decisions futures, sinó en el futur de les decisions presents.”–Peter F. Drucker

  1. 1. Introducció

    Andorra disposa d’un sistema financer estructurat i amb un funcionament sòlid.

    La Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, equipara la Directiva comunitària 2004/39/CE del parlament europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, coneguda com a MiFID, al sistema financer Andorrà.

    En compliment de la normativa i dels estàndards de qualitat d’Universal Gestió S.A. s’estableix un marc d’actuació amb els clients que es desglossa en tres fases:

    • 1.1 La fase Pre contractual

      La fase Pre contractual consisteix en facilitar al client inversor informació sobre l’entitat i les seves polítiques de protecció envers aquest:

      • Informació sobre Universal Gestió i els serveis que presta
      • Els instruments financers i les estratègies d’inversió associades al seu risc
      • Les mesures per la protecció i salvaguarda dels actius dels clients
      • La seva política d’execució d’ordres per obtenir el millor resultat pels clients
      • La seva política d’identificació i gestió de conflicte d’interessos
      • El llibre de tarifes.
    • 1.2 La fase contractual

      La fase contractual consisteix en obtenir la informació sobre la situació financera i els objectius d’inversió, així com avaluar els coneixements financers de l’inversor per a la seva classificació, protecció i formalitzar les condicions de prestació del servei:

      • S’avaluaran els coneixements i experiència financera dels clients per la seva classificació d’acord amb la normativa
      • Es realitza un Test d’Idoneïtat en el servei de gestió discrecional i individualitzada de carteres i en el servei d’assessorament financer, a fi de poder adequar la inversió del client, al seu perfil de risc, situació financera i objectius d’inversió.
      • El registre documental i la formalització d’un contracte que plasmi els drets i obligacions del client i d’Universal Gestió
    • 1.3 La fase de servei

      La fase de servei s’estableixen mecanismes d’informació sobre l’execució d’ordres i l’estat d’execució de la gestió de la cartera, així com una revisió periòdica del Test d’Idoneïtat:

      • Informació relativa a l’execució d’ordres
      • Informació periòdica sobre la situació i rendibilitat de la cartera
      • En el cas de comercialització de productes complexos no contemplats en el Test d’Idoneïtat, es realitzarà un Test d’adequació, que avaluarà si el producte és convenient pel client, en base als seus coneixements i experiència previs.
      • Revisió periòdica, almenys anual, del test d’idoneïtat
  2. 2. Classificació de clients i productes
    • 2.1 Classificació de clients

      La normativa andorrana relacionada amb la MiFID i la protecció de l’inversor (Capítol tercer. Article 31, de la Llei 8/2013 del 9 de maig), requereix que es classifiquin els clients a qui se’ls prestin serveis d’inversió en 3 categories en funció del seu grau d’informació, formació i experiència inversora, d’acord amb la nomenclatura següent:

      • Client Minorista: Nivell màxim de protecció
      • Client Professional: El nivell de protecció és limitat pel seu coneixement dels actius i mercats financers i els seus riscos associats
      • Contrapart Elegible: Entitats dels sistema financer

      El client minorista té dret a sol·licitar per escrit el canvi de classificació a client professional, previ una avaluació prèvia de compliment d’almenys dos dels tres requisits exigits per la Llei 8/2013, del 9 de maig, en el seu article 32:

      • Haver realitzat en els últims quatre trimestres operacions de volums significatius en un mercat de valors amb una freqüència mitjana de 10 operacions per trimestre;
      • Que el valor de la cartera d’instruments financers del client, formada per dipòsits d’efectiu o instruments financers sigui superior a 500.000 euros; i
      • Ocupar o haver ocupat en el passat durant almenys un any un càrrec professional en el sector financer que requereix coneixements sobre els serveis o les operacions previstos

      L’entitat operativa del sistema financer ha d’advertir els clients professionals clarament i per escrit sobre les proteccions i els drets d’indemnització, dels quals poden quedar privats i els clients ha de declarar per escrit, en un document separat del contracte, que són conscients de les conseqüències de la seva renúncia a aquestes proteccions.

    • 2.2 Classificació de productes i serveis

      Universal Gestió basa la seva activitat principalment en dos tipus de serveis o la combinació d’ambdós:

      A. Gestió discrecional i individualitzada de carteres

      B. Assessorament financer

      Previ a la prestació d’aquests serveis es realitza un Test d’idoneïtat

      En el cas que Universal Gestió vulgui invertir en la cartera del client productes financers complexos que no estiguin inclosos en el Test d’Idoneïtat acordat amb el client, es realitzarà un Test d’adequació específic.

      D’acord amb la MiFID els productes que es consideren complexes i que prèviament requereixen un Test d’adequació són els següents:

      • Accions preferents, obligacions convertibles, obligacions perpètues, deute subordinat, etc.
      • Fons d’inversió no tradicionals ( Hedge Funds, Private Equity, Fons Immobiliaris, Fons de Commodities,etc.)
      • Productes derivats (futurs, opcions, warrants, caps, floors,assegurances de canvi, etc..)
      • Productes estructurats
      • Credit Default Swaps (CDS), Notes de Crèdit (CDO)
      • Contractes financers atípics
  3. 3. Instruments financers i riscos associats
    • 3.1. Principis generals

      Binomi rendibilitat / risc

      – La rendibilitat, és el rendiment de la inversió mesurat mitjançant les corresponents equacions d’equivalència financera.

      Naturalment, la rendibilitat es un element positiu per l’inversor. D’aquesta manera, quan més gran sigui la rendibilitat d’una inversió més preferida serà per l’inversor racional.

      – El risc està representat per la variabilitat de la rendibilitat. És un element negatiu per l’inversor racional que intentarà minimitzar.

      Mitjançant l’anàlisi simple d’aquestes dues variables ja s’observa la dualitat bàsica que serà rellevant per l’inversor: rendibilitat-risc. La qüestió en aquest sentit, es elegir l’alternativa que millor combini o relacioni ambdues variables segons el subjecte que decideixi.

      Qualsevol inversió es caracteritza per un risc i un rendiment esperat. La norma general per totes elles és que quan més gran és el risc major rendiment es pot esperar i viceversa.

      Perfil inversor

      Amb motiu del que hem comentat en l’apartat anterior, és primordial conèixer el seu perfil d’inversió per determinar el tipus d’inversió que millor s’adapta a la seva sensibilitat al risc i als seus objectius de rendiment.

      Per això, prèviament a la prestació dels serveis comentats en l’apartat 2 del present document, l’entitat realitza un test d’idoneïtat als seus clients per tal de classificar-los en funció del seu perfil inversor.

      Aquest perfil inversor es defineix en base als aspectes següents:

      • Situació financera de l’inversor: saber les necessitats d’obtenció de rendiments a curt o llarg termini, o les necessitats de tresoreria que en cada moment necessitarà per fer front a les seves obligacions personals.
      • Horitzó d’inversió: conèixer si el termini en que s’esperen obtenir els rendiments d’inversió és més o menys llarg, també és important per seleccionar el tipus d’inversió que cal dur a terme. Per exemple, una inversió a llarg termini pot estar composada per un producte més volàtil que una a curt termini, ja que les baixes pressions de recuperació del capital invertit inicialment podrien esperar al moment en que els mercats fossin més favorables en quant al nostre producte, i evitar així tenir una pèrdua de capital en el curt termini.
      • Objectius de l’inversor: determinar la quantia dels rendiments que l’inversor espera obtenir i el moment en que els vol obtenir. Tenir present fins a quin nivell de pèrdues està disposat a assumir tenint en compte els factors de risc.
      • Perfil de risc: identificar el grau d’aversió al risc que té l’inversor pot ser molt important a l’hora de dissenyar la cartera d’un inversor.
      • Coneixements i expectatives: avaluar l’experiència i coneixements generals que l’inversor té en quant als productes i serveis financers.

      Diversificació de les inversions

      Tot i que és impossible eliminar totalment el risc quan es gestiona una cartera de productes financers, es pot minorar el risc específic mitjançant la diversificació.

      Les possibilitats de diversificació en els instruments financers que poden ajudar a la minoració del riscos específics són les següents:

      • de tipologies d’actius
      • de divises
      • de mercats sectorials i geogràfics
      • d’emissor i d’entitats financeres en les quals es dipositen els recursos monetaris
      • altres

      Fiscalitat

      El rendiment net de la seva inversió acabarà essent el brut un cop deduïdes les retencions fiscals practicades, o per qualsevol altra forma d’imposició. La càrrega fiscal pot diferir segons les inversions realitzades, i segons el marc fiscal que es trobi en el seu país de residència. Recomanem prendre decisions d’inversió en funció de la fiscalitat de les mateixes.

      Per determinar i analitzar la subjecció fiscal de l’inversor, la companyia pot efectuar un test sobre la fiscalitat.

    • 3.2 Riscos associats als instruments financers

      El preu d’un actiu financer depèn de les expectatives de rendibilitat i els riscos associats d’aquest actiu.

      Les variacions de preu d’un actiu financer es produeixen, com a conseqüència dels canvis en les expectatives de la seva rendibilitat o del seu risc, entre els que destaquem els següents:

      Risc de crèdit o insolvència

      El risc de crèdit o insolvència és el risc que l’emissor o contrapart no pugui o no vulgui pagar en el termini previst els interessos o el capital que inicialment s’havia compromès a pagar en el moment de l’emissió.

      Risc de liquiditat del mercat

      Correspon a la possibilitat que té un inversor de vendre’s la seva inversió el més ràpidament possible sense que tingui que acceptar una sensible rebaixa del preu de la mateixa.

      En general, una emissió serà més líquida quant més gran sigui, ja que això possibilitarà que es reparteixi entre més inversors, la qual cosa sempre facilita el volum de les transaccions.

      En general els actius financers que cotitzen en mercats organitzats són més líquids que els que no cotitzen en mercats organitzats.

      Risc de canvi o de divisa

      El risc de canvi afecta per igual a tots els actius financers, sense importar que es tractin d’instruments del mercat monetari, accions, obligacions o productes derivats.

      La compra d’un actiu financer denominat en una altra divisa a la de la seva economia domèstica, per part de l’inversor l’exposa al risc de canvi, és a dir, al risc de que aquesta moneda es depreciï amb relació a la seva divisa nacional.

      Risc de tipus d’interès i de reinversió

      El riesgo de tipo de interés es el riesgo que soporta un inversor ante variaciones de los tipos de interés en sentido diferente al esperado.

      El risc de tipus de interès és el risc que suporta un inversor davant variacions dels tipus d’interès en sentit diferent a l’esperat.
      El risc de tipus, a la mateixa vegada, es divideix en altres dos: el risc de mercat o market risk i el risc de reinversió o reinvestment risk. El primer és el que origina les pèrdues de capital per un augment dels tipus d’interès. La major o menor sensibilitat del preu en front les variacions que es poden produir en els tipus d’interès de mercat dependran de les característiques pròpies de l’actiu. El risc de reinversió, es materialitza quan la reinversió del propi actiu o dels fluxes de caixa s’han de realitzar a uns tipus inferiors als previstos i, com en el cas anterior, la major o menor incidència d’aquest efecte, dependrà de las característiques específiques de l’actiu.

      Riscs de mercat o risc de preu

      És el risc de pèrdua en el valor dels actius financers degut a canvis en els seus factors de risc que han comportats moviments adversos que determinen el seu preu.

      El risc de mercat és el principal risc de mercats líquids i organitzats com el mercat de renda variable de divises o matèries primeres.

      Risc país

      El risc país, es aquell que per problemes polítics i de l’àmbit de l’Estat, no li permeten complir amb els seus compromisos de pagament. Les seves causes són vàries i de diferent índole, como per exemple: polítiques, socials, religioses i econòmiques conjunturals.

      Riscs específics vinculats a un finançament de la inversió en actius financers per mitjà d’un crèdit

      Les compres de valors mobiliaris finançades per mitjà de crèdits comporten alguns riscs suplementaris. En el cas d’un ultrapassament del crèdit, es poden executar les garanties complementàries a causa de l’evolució desfavorable de les cotitzacions dels havers assegurats. Si l’inversor no està en condicions de reposar aquestes garanties, la Companyia pot veure’s obligada a vendre els títols dipositats en un moment inoportú per al client.

      Riscs específics lligats a la inversió en productes derivats

      Els warrants i les opcions reaccionen amb un efecte incremental sobre les variacions de cotització de l’actiu subjacent. En cas de compra d’un d’aquests actius, l’instrument perd tot valor si, al venciment de la l’opció de compra (call), el preu del subjacent és inferior al preu de l’exercici previst pel contracte, o si, al venciment de l’opció de venda (put), és superior.
      En cas de venda de productes derivats o transaccions en futurs, no coberts per actius subjacents, els riscs de pèrdues són a priori il·limitats.

      En caso de venta de productos derivados o transacciones en futuros, no cubiertos por activos subyacentes, los riesgos de pérdidas son a priori ilimitados.

    • 3.3 Classificació dels instruments financers

      Es poden distingir dos tipus de productes en funció de la seva complexitat i dels seus riscos:

      • Productes No MiFID

        Queden exclosos, per normativa MiFID els següents productes:

        • Comptes corrents
        • Llibretes d’estalvi a la vista
        • Imposicions a termini fix
        • Plans de pensions
        • Assegurances d’estalvi
      • Productes MiFID

        Que, a la vegada es distingeixen entre complexos i no complexos:

        Productes no complexos

        • Renda variable/accions cotitzades en mercats organitzats
        • Renda fixa negociada en mercats organitzats
        • Instruments del mercat monetari (deute públic, pagarés…)
        • Fons d’inversió i SICAV (excepte Hedge Funds i altres fons no tradicionals com private equity, immobiliari, commodities).
        • Cèdules hipotecàries.

        Productes complexos i que prèviament requereixen d’un Test d’adequació:

        • Accions preferents, obligacions convertibles, obligacions perpètues, deute subordinat, etc.
        • Fons d’inversió no tradicionals ( Hedge Funds, Private Equity, Fons Immobiliaris, Fons de Commodities,etc.
        • Productes derivats (futurs, opcions, warrants, caps, floors, assegurances de canvi, etc..)
        • Productes estructurats
        • Credit Default Swaps (CDS), Notes de Crèdit (CDO)
        • Contractes financers atípics

        Descripció dels principals productes MiFID, riscos i característiques:

        • Accions preferentsLes participacions preferents són valors emesos por una societat que no confereixen participació en el seu capital ni dret de vot. Tenen caràcter perpetu (no tenen venciment) i la seva rendibilitat no està garantida. Es tracta d’un instrument complex i de risc elevat, que pot comportar la pèrdua del capital invertit.Aquests instruments acostumen a tenir liquiditat a través d’un mercat secundari amb moltes limitacions, sent normalment els propis emissors els qui donen liquiditat.
        • Obligacions convertibles, obligacions perpètues, deute subordinat

          a) Obligacions convertibles

          Una obligació convertible és una obligació que s’emet amb l’opció de que el subscriptor pugui bescanviar-la per accions o un altre tipus d’obligacions de l’emissor, el que facilita la seva col·locació en el mercat.

          Aquesta conversió de les obligacions en accions serà rendible efectuar-la quan el benefici dels dividends siguin superiors als del cupó, o bé perquè es desitgi dotar d’una major liquiditat l’actiu si l’acció és cotitzable en el mercat secundari.

          b) Obligacions perpètues

          Una obligació perpètua és una obligació que no té venciment. Les obligacions perpètues paguen cupons perpètuament i l’emissor no la pot redimir.

          c) Deute subordina

          El deute subordinat són títols valors de renta fixa amb rendiment explícit emesos normalment per entitats de crèdit que ofereixen una rendibilitat major que altres actius de deute. No obstant, aquesta major rendibilitat s’aconsegueix a canvi de perdre capacitat de cobrament en cas d’extinció i posterior liquidació de la societat, ja que està subordinat al pagament en ordre de prelació en relació amb els creditors ordinaris.

        • Principals productes derivats (opcions i warrants)

          a) Opcions

          La compra d’una opció dóna dret però no l’obligació de comprar (call) o de vendre (put) un actiu subjacent, a un preu determinat per endavant, anomenat preu d’exercici i en una data futura. En qualsevol cas, el venedor del contracte de l’opció ha d’acceptar la decisió del comprador.

          El comprador d’un CALL guanya al venciment del contracte si el preu de l’actiu subjacent és superior al preu d’exercici, i al contrari per el comprador d’un PUT.

          La combinació d’opcions pot donar lloc estratègies molt complexes i en conseqüència a elevats riscos, sobretot en el cas de venda d’opcions. L’opció pot ser utilitzada per cobrir una cartera, limitant el risc de pèrdua únicament al preu pagat per la compra de l’opció.

          b) Warrants

          El warrant es una forma de opción que se cotiza en bolsa que da al comprador el derecho pero no la obligación, de comprar / vender un activo subyacente (acción, futuro, etc.) A un precio determinado en una fecha futura también determinada. En términos de funcionamiento, los warrants se incluyen como una forma de opción.

          El warrant és una forma d’opció que es cotitza en borsa que dóna al comprador el dret però no l’obligació, de comprar/vendre un actiu subjacent (acció, futur, etc.) a un preu determinat en una data futura també determinada. En termes de funcionament, els warrant s’inclouen com una forma d’opció.
          Els warrants són productes financers amb efecte d’alçament, és a dir, generen una exposició a les variacions de preu de l’actiu subjacent que és un múltiple de la inversió inicial. S’utilitzen principalment per especular a l’alça o a la baixa sobre el preu de l’actiu subjacent, però l’inversor pot fer front al venciment a una pèrdua total de la inversió inicial. També serveixen per cobrir una cartera contra un moviment desfavorable. El put warrant (opció de venda) s’utilitza habitualment com a instrument de cobertura per protegir una cartera contra les variacions de mercat.

        • Contractes de futursEls futurs, igual que les opcions, formen part dels productes derivats.Són contractes a llarg termini pels quals dues parts es comprometen de manera ferma (contràriament a les opcions) a comprar o vendre una quantitat atorgada d’un actiu subjacent a un preu fixat i a una data determinada en el futur (data de venciment).Una característica dels contractes “futurs” és el seu elevat nivell de normalització (import del contracte, venciment prefixat, no hi ha cotització (tick size) definició exacta del subjacent seleccionable, etc.)

          Si, en la data de venciment, el preu de l’actiu subjacent del contracte és superior al preu especificat, el comprador del contracte realitza un benefici. En el cas contrari, realitza una pèrdua. El raonament contrari s’aplica al venedor del contracte.

          Igual que els productes derivats, els futurs tenen un efecte d’alçament, en la mesura en que el capital invertit en representa menys que el preu de l’actiu corresponent, el que permet un efecte multiplicador sobre la taxa de rendibilitat de l’actiu, realitzant-se a la vegada un risc molt més elevat sobre el capital invertit.

          Els contractes futurs més usuals es refereixen a mercaderies (recursos naturals, metalls, etc…), a les divises, els tipus d’interès (tipus monetaris i rendiments obligacionistes), així com sobre índexs borsaris.

          Els contractes de futurs no s’han de mantenir fins el final del seu venciment, sinó que es poden vendre en qualsevol moment abans del seu venciment, ni tampoc és necessari en molts dels casos comprar el producte acordat, és suficient tant sols amb pagar la diferència entre el preu que s’acordà i el preu del producte al seu venciment.

        • Productes estructuratsSón instruments financers que combinen diferents actius financers en una estructura única, en la qual cada component és utilitzat per a la consecució d’un objectiu concret:- Elements per a la protecció del capital total o parcial.- Elements de risc que busquen optimitzar el rendiment a través d’una determinada exposició al subjacent..

          Els productes estructurats són molt diversos i d’elevada complexitat financera.

        • Crèdits default swaps (cds) o permutes d’incompliment crediticiÉs una operació financera de cobertura de riscos, inclosa dins dels derivats de crèdit que es materialitza mitjançant un contracte de swap sobre un determinat instrument de crèdit (normalment un bo o un préstec) en el que el comprador de la permuta realitza una sèrie de pagaments periòdics (denominats spread) al venedor i a canvi rep d’aquest una quantitat de diners en cas de que el títol que serveix d’actiu subjacent al contracte sigui impagat al seu venciment o la entitat emissora incorri en suspensió de pagaments.La finalitat teòrica principal de les permutes d’incompliment creditici és servir com a assegurança per el posseïdor d’un títol de deute que vulgui cobrir-se del possible risc de crèdit (bàsicament impagament) del mateix. Per això acudeix a un venedor de permutes d’incompliment creditici, al que li paga una prima anual, i en cas d’impagament, el venedor respon pagant l’import del títol al posseïdor.
        • Hedge FundsEls Hedge Funds són fons d’inversió col·lectiva organitzats de forma privada i gestionats per societats professionals, amb una vocació totalment especulativa. Són fons amb l’objectiu d’una elevada rendibilitat i que utilitzen quantiosament els productes derivats com són les opcions. Es basen amb l’efecte d’alçament i ofereixen una diversificació suplementària a les carteres tradicionals, ja que teòricament no estan correlacionats als resultats dels mercats d’accions i obligacions.Les diferents estratègies es caracteritzen per relacions del binomi rendiment/risc molt diverses.
  4. 4. Política general de salvaguarda d’actius

    La normativa andorrana relacionada amb la MiFID i la protecció de l’inversor requereix mesures recollides en l’article 12 de la Llei 8/2013, del 9 de maig per protegir la salvaguarda dels actius, evitar-ne l’ús indegut, i permetre identificar en qualsevol moment les posicions i operacions en curs de cada client.

    Universal Gestió és una entitat financera d’inversió independent. La seva pròpia naturalesa no l’autoritza a realitzar operacions amb valors per compte propi ni actuar com a dipositari, per la qual cosa garanteix la independència i la no utilització indeguda dels actius financers per compte propi.

    Universal Gestió disposa de polítiques, procediments, registres i sistemes de seguretat per salvaguardar la integritat, disponibilitat i confidencialitat de la informació dels actius dels clients, entre elles les següents:

    • 4.1 Distinció actius clients

      Universal Gestió identifica el detall de les posicions i operacions en curs per cada client.

      Així mateix les posicions en comptes òmnibus a entitats financeres s’identifiquen mitjançant un sub compte per cada client.

    • 4.2 Dipositaris

      L’entitat dipositaria es selecciona pel propi client, entre les entitats bancàries del Principat i entitats de reconegut prestigi, experiència i solvència internacional, d’acord amb el quadre següent, que podrà ser modificat en el futur de manera que els bancs dipositaris que integrin la relació tinguin un perfil adequat:

      Entitats Andorranes Entitats Internacionals
      Andbank Banque Privée Edmond de Rothschild
      Mora Banc Pictet
      Vallbanc UBS
      Banco de Sabadell d’Andorra Credit Suisse
      Crèdit Andorrà Banque de la Suisse Italienne
      Banque de Patrimoines Privés (Lux)

      Alhora aquestes entitats disposen dels seus mecanismes de protecció i avaluació dels subcustodis dels mercats internacionals.

      Les entitats dipositàries seleccionades es poden modificar en funció dels seus mèrits.

    • 4.3 Conciliació

      Diàriament es realitza conciliació dels moviments corresponent a les execucions d’ordres i mensualment la conciliació de les posicions amb els dipositaris.

      L’auditoria externa anual realitza també conciliacions de les posicions amb les respostes dels dipositaris

    • 4.4 Plans contingència

      Universal Gestió disposa de plans de contingència, per garantir en cas d’interrupció dels seus sistemes informàtics, el manteniment del servei o, quan això no sigui possible, la recuperació de registres de posicions i ordres.

    • 4.5 Utilització instruments financers dels clients

      Universal Gestió no actua per compte propi i per tant es garanteix la no utilització dels actius de clients per a operacions de finançament de la seva activitat.

    • 4.6 Millora continua

      La revisió i avaluació de la política de salvaguarda d’actius es revisa per la pròpia entitat periòdicament i anualment per l’auditoria externa que es remet a l’AFA

    • 4.7 Comunicació

      Universal Gestió posa a disposició dels seus clients la Política de salvaguarda d’actius que també està disponible a la seva Web www.universalgestio.com

  5. 5. Política general de conflicte d’interessos (pgci)
    • 5.1 Introducció
      • 5.1.1 Objectiu

        Els serveis d’inversió que ofereix Universal Gestió, poden possibilitar l’existència de situacions generadores de potencials conflictes d’interessos entre l’entitat i els seus clients, o entre els mateixos clients.

        Amb la finalitat de protegir al client, l’Entitat ha establert polítiques, procediments i mesures organitzatives adequades per la prevenció i eliminació dels eventuals conflictes d’interessos que puguin sorgir en el moment de la prestació de qualsevol servei d’inversió , o en el cas que no es puguin evitar o eliminar, la seva revelació al client.

      • 5.1.2 Normativa

        La Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, en el article 13 apartat 3, estableix que les entitats operatives del sistema financer andorrà han d’establir per escrit la política i els procediments de prevenció i solució dels conflictes d’interès adequats a la seva dimensió, l’organització, el volum i la complexitat de les seves activitats.

        Addicionalment a la PGCI, l’entitat disposa d’un Codi ètic basat en el Comunicat nº163/05 emès per l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), sobre les normes ètiques i de conducta pròpies al conjunt de les entitats autoritzades a operar al sistema financer andorrà.

      • 5.1.3 Difusió

        La present política es revisa de forma anual, sempre que no hi hagi circumstàncies o normatives que requereixin la seva revisió.

        Aquesta política i les eventuals modificacions estan disponibles a la pàgina web d’Universal Gestió : www.universalgestio.com

    • 5.2 Definicions
      • 5.2.1 Conflicte d’interès

        Constitueixen conflictes d’interès aquelles situacions que poden sorgir al prestar serveis d’inversió o auxiliars, o d’una combinació dels mateixos, l’existència dels quals pugui conduir al menyscabament dels interessos d’un client, o entre els diversos clients entre si.

        A títol enunciatiu però no limitatiu s’identifiquen les següents:

        • Que l’Entitat o les persones subjectes puguin obtenir un benefici o evitar una pèrdua financera a costa del client
        • Que l’Entitat o una persona subjecte tingui interès en el resultat d’un servei prestat al client o d’una operació efectuada en el seu nom, diferent de l’interès del client
        • Que l’Entitat o persona subjecte tingui incentius financers o d’un altre tipus que els duguin a afavorir els interessos d’un altre client o clients per sobre del client en qüestió.
        • Que l’Entitat o persona subjecte desenvolupi la mateixa activitat o negoci que el client.
        • Que l’Entitat o una persona subjecte rebi o vagi a rebre de una persona diferent del client un incentiu en relació amb un servei prestat al client, en diners, béns o serveis, diferent de la comissió o retribució habitual per aquest servei

        No constitueix conflicte d’interessos, la percepció per part de l’Entitat de les comissions i honoraris satisfets directament pel client com a conseqüència de la prestació dels serveis d’inversió d’acord amb el marc tarifari i/o el contracte de gestió o assessorament financer.

      • 5.2.2 Persones subjectes

        Les persones subjectes a la PGCI són :

        • La pròpia entitat
        • Les entitats del Grup i les seves filials
        • Els Administradors de l’entitat
        • Els membres del Comitè de Direcció
        • La Direcció General
        • El personal
        • Els agents financers que prestin serveis d’inversió designats per l’entitat, i en el seu cas, els seus socis, administradors, directius o empleats
        • Els propis clients
      • 5.2.3 Incentiu

        Són incentius els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris pagats o rebuts de tercers relacionats amb la prestació als seus clients d’un servei d’inversió respecte als instruments financers de l’àmbit d’aplicació de la MiFID.

        Els incentius han d’augmentar en tot cas la qualitat del servei prestat al client i no poden entorpir el compliment d’actuar en interès òptim del client.

    • 5.3 Mesures i procediments per la prevenció, identificació, eliminació o revelació de conflictes d’interès.

      El model de negoci d’ Universal Gestió neix com a una entitat de serveis d’inversió independent . La pròpia independència ja és un element diferenciador per evitar situacions de conflicte d’interessos amb la pròpia entitat o amb altres entitats del Grup.

      Tanmateix Universal Gestió ha pres diverses mesures organitzatives i administratives, que seran revisades almenys anualment i ampliades en la mesura que es consideri oportú:

      • 5.3.1 Mesures de prevenció

        L’entitat disposa de diverses mesures per la prevenció de conflicte d’interessos entre les que destaquen les següents:

        5.3.1.1 Mesures de control intern

        • Mesures físiques i tecnològiques per preservar la confidencialitat i protecció de les dades i informació del client
        • Segregació de funcions entre persones i execució d’ordres separada
        • Mesures preventives en la selecció de gestors, assessors i agents de serveis d’inversió, avaluació de la seva reputació, confidencialitat, professionalitat i independència.
        • Funció centralitzada a la Sots-direcció General d’Administració i Control de l’aplicació de la PGCI i d’un registre inventari de potencials situacions de conflicte d’interès.

        5.3.1.2 Amb socis, administradors, directius i personal de l’entitat

        • Tots els socis, administradors i empleats de l’Entitat han rebut dues còpies de la present política i n’han retornat una amb la menció llegit i conforme
        • L’entitat no estableix incentius en la política retributiva dels seus col·laboradors que puguin generar potencials conflictes d’interessos amb els clients
        • Els col·laboradors no poden acceptar cap tipus de contraprestació ja sigui dinerària o en espècie del propi client. En el cas que el client insisteixi el col·laborador ho haurà de posar en coneixement del Director General.

        5.3.1.3 Amb agents financers que presten serveis d’inversió

        • El client decidirà l’entitat/s en la que vol dipositar els seus fons
        • L’entitat ni cap persona subjecta no podrà obtenir un benefici o evitar una pèrdua a costa d’un client. En cap cas es consideren conflictes d’interessos les situacions en les quals l’entitat pot obtenir un benefici, si no hi ha simultàniament un possible perjudici o un detriment dels interessos dels clients afectats per l’operació o servei de què es tracti
        • Universal Gestió informarà als clients, d’aquells productes financers en que l’entitat, per raó de la seva activitat, actua directa o indirectament a la gestió d’aquell producte.
        • Els col·laboradors no poden acceptar cap tipus de contraprestació ja sigui dinerària o en espècie de cap agent financer que presti serveis d’inversió.

        5.3.1.4 Amb clients

        • Les instruccions d’execució d’ordres sobre carteres discrecionals o individuals es realitzaran amb criteris d’independència, amb regles de prorrateig, sense atendre a raons de volum de negoci amb l’entitat, i en la mesura que sigui possible de forma simultània
        • En els comptes “òmnibus” que l’entitat mantingui amb agents de serveis d’inversió, s’obrirà un subcompte que permeti identificar les posicions per cada client, a fi d’assegurar l’assignació individualitzada d’execució d’ordres
      • 5.3.2 Mesures identificación

        Qualsevol persona subjecte, té l’obligació de comunicar per escrit a la direcció de correu electrònic: universalgestio@universalgestio.com l’existència d’una potencial situació de conflicte d’interessos, per insignificant que sigui.

        La Sots-direcció General d’Administració i Control analitzarà la situació i procedirà a incloure al registre de potencials situacions o donat el cas, a prendre les mesures per la seva eliminació o revelació.

        Universal Gestió inclou en el Pla d’acollida d’incorporació de nous col·laboradors, una formació de la identificació, prevenció i gestió de conflictes d’interès. Periòdicament es realitzarà una formació recordatori, que a més incorpori les modificacions i canvis realitzats en les revisions.

      • 5.3.3 Mesures per l’eliminació o resolució

        Quan no s’hagi pogut evitar un conflicte d’interessos s’actuarà d’acord amb les regles següents:

        • Com a regla general sempre que hi hagi un conflicte d’interessos entre l’entitat o persones subjectes i el client, es salvaguardarà l’interès d’aquest últim.
        • En el cas de conflicte d’interessos entre clients, es prendran les mesures pertinents per resoldre el conflicte. En el cas que sigui possible la seva anul·lació, es prendran les actuacions que minimitzin el menyscabament d’un client respecte l’altre.

        La gestió de la resolució del conflicte d’interessos serà resolta per la Sots-direcció General d’Administració i Control o a falta d’aquesta per la Direcció General.

      • 5.3.4 Mesures per la revelació

        En el cas que les mesures adoptades siguin insuficients, es comunicarà als afectats la natura i origen del conflicte, podent desenvolupar-se els serveis o operacions en que es manifesti el conflicte únicament si el client ho consenteix per escrit.

        Revelar l’existència d’un conflicte d’interès no eximeix a l’Entitat d’adoptar i aplicar les mesures organitzatives i administratives efectives per ser evitats.

        L’entitat inclou com a informació pre-contractual abans de la prestació de serveis, entre altres la Política General de Conflictes d’Interès.

    • 5.4 Registre

      La Sots-direcció General d’Administració i Control portarà un registre actualitzat dels possibles conflictes d’interès segons la fase en què es troba:

      5.4.1 Fase identificació

      • Motiu conflicte i descripció detallada de la situació
      • Data del conflicteo
      • Persones subjectes afectades
      • Serveis financers a que fa referència el conflicte

      5.4.2 Fase de Gestió

      • Causes i circumstàncies que han generat el conflicte d’interessos
      • Conseqüències del mateix i en la mesura que sigui possible la seva quantificació
      • Persona assignada a la gestió del conflicte

      5.4.3 Fase de Resolución

      • Tractament adoptat en la resolució
      • Resultat del conflicte d’interès
      • Persona assignada a la resolució del conflicte

      5.4.4 Fase de Revelació

      • Comunicació de la situació al client i suport en què s’ha realitzat
      • Data
      • Forma i data en la que el client ha acceptat expressament la situació, autoritzant l’ inici o continuació del servei d’inversió afectat pel conflicte
    • 5.5 Millora continua

      Universal Gestió, per mitjà de la revisió periòdica de les potencials situacions de conflicte d’interessos i la pròpia experiència dels registres de gestió i resolució, aplicarà millores continues en les seves polítiques de conflictes d’interessos, per garantir la protecció de l’inversor i l’actuació amb honestedat, imparcialitat i professionalitat de les persones subjectes, en el millor interès dels clients.

      Les publicacions dels canvis en la PGCI es realitzant a la pàgina web d’Universal Gestió (www.universalgestio.com)

  6. 6. Política d’execució i gestió d’ordres

    La normativa andorrana relacionada amb la MiFID i la protecció de l’inversor requereix adoptar totes les mesures raonables per obtenir el millor resultat possible per als seus clients en l’execució d’ordres.

    Universal Gestió és una entitat financera d’inversió independent. La seva pròpia naturalesa no l’autoritza a realitzar directament execució d’ordres amb valors, ni té accés directe als mercats, en conseqüència el servei que presta és limita a la transmissió d’ordres utilitzant els serveis d’un intermediari per la seva execució.

    El model de gestora independent permet que el client seleccioni la seva pròpia entitat dipositaria que habitualment serà l’entitat que executa les ordres, prevalent les instruccions específiques del client.

    • 6.1 Criteris generals d’aplicació de la política

      Tal com requereix la normativa andorrana, les empreses de serveis d’inversió han de tenir en compte els següents factors a l’hora d’executar les ordres:

      • Les característiques del client, inclosa la categorització com client minorista o professional
      • Les característiques dels instruments financers
      • Les característiques dels centres d’execució/intermediaris als quals pot dirigir-se

      Amb caràcter general , els instruments financers sobre els quals Universal Gestió presta els seus serveis són:

      • Renda variable
      • Renda fixa
      • Instruments del mercat monetari
      • Fons d’inversió
      • Derivats
      • Productes estructurats
      • Matèries Primeres
      • Fons Alternatius
      • Swaps

      Donada la diversitat de mercats, hi ha la possibilitat que existeixin diversos intermediaris en la cadena d’execució si aquest no és membre de la borsa corresponent.

    • 6.2 Selecció d’intermediaris i centres d’execució

      En la preselecció dels intermediaris i potencials centres d’execució es valoraran les següents variables:

      Quantitatius:

      • Preu i costos: El preu de la operació i els seus costos associats constitueixen un factor fonamental a l’hora de seleccionar els intermediaris, donat que ambdós seran soportats pel client.

      Qualitatius:

      • Eficiència en l’execució i liquidació: Es valorarà la rapidesa en l’execució i liquidació, la minimització d’errors i els sistemes de recepció electrònica entre l’entitat i l’/els intermediari/s
      • Solvència financera: Solvència i prestigi professional de l’entitat.
      • Polítiques de Millor execució dels intermediaris: En base als centres d’execució seleccionats pels diversos intermediaris.

      Una vegada realitzada la selecció dels centres intermediaris, es determinaran els triats sobre la base dels següents factors:

      • Preu
      • Cost
      • Velocitat i probabilitat execució
      • Velocitat i probabilitat liquidació
      • Tamany i naturalesa de l’ordre
      • Tipus d’ordre immediata o limitada

      Es detallen en el quadre següent els tipus d’actiu i centres d’execució:

      Tipus d’actiu Tipus de mercat
      Renda variable Mercat Organitzat
      Renda fixa Mercat Organitzat/OTC
      Instruments del mercat monetari Mercat Organitzat
      Fons d’inversió Mercat OTC
      Derivats Mercat Organitzat/OTC
      Productes estructurats Mercat OTC
    • 6.3 Revisió i avaluació de la política d’execució i gestió d’ordres

      Universal Gestió revisa anualment, la idoneïtat dels intermediaris seleccionats i la política d’execució i gestió d’ordres amb l’objecte de detectar i, si escau, corregir qualsevol deficiència.

      L’Entitat es sotmet anualment a l’auditoria externa del compliment dels procediments de control intern i emet un informe a l’organisme supervisor (AFA).

    • 6.4 Comunicació de la política d’execució i gestió d’ordres

      Aquesta informació està disponible a la web de Universal Gestió (www.universalgestio.com) o a les seves oficines d’atenció al client.

  7. 7. Llibre de tarifes

    1. CONTRACTE DE GESTIÓ DISCRECIONAL I INDIVIDUALITZADA DE CARTERES D’INVERSIÓ

     

    a. Comissió de Gestió sobre el Patrimoni Global:

    Universal Gestió cobrarà una comissió de gestió que oscil·larà entre el 0,00% i el 2,00% anual, en funció del saldo gestionat, de la tipologia d’inversió de la cartera i de la complexitat administrativa de la cartera.

     

    b. Comissió d’Èxit sobre els Resultats:

    Universal Gestió podrà cobrar una comissió d’èxit si el rendiment obtingut en la cartera gestionada supera el benchmark pactat amb el client. Aquesta comissió es cobrarà al final de cada any natural.
     

    2. CONTRACTE D’ASSESSORAMENT FINANCER

     

    a. Comissió d’Assessorament sobre el Patrimoni Global:

    Universal Gestió cobrarà una comissió que oscil·larà entre el 0,00% i el 1,00% anual, en funció del saldo de la cartera assessorada i de la tipologia d’inversió de la cartera.

     

    b. Comissió d’Èxit sobre els Resultats:

    Universal Gestió podrà cobrar una comissió d’èxit si el rendiment obtingut en la cartera assessorada supera el benchmark pactat amb el client. Aquesta comissió es cobrarà al final de cada any natural.

     

    3. CONTRACTE DE SERVEIS AUXILIARS

     

    a. Comissió per l’assessorament a empreses en matèria d’estructura del capital, estratègia industrial i qüestions afins, i l’assessorament i els serveis en relació amb fusions i adquisicions d’empreses.

    Universal Gestió cobrarà una comissió que oscil·larà entre els 0,00 euros i els 12.000,00 euros anuals.
     
    b. Comissió per l’elaboració d’informes d’inversions i anàlisis financeres o altres formes de recomanació general relativa a les operacions en instruments financers.

    Universal Gestió cobrarà una comissió, que en funció de la complexitat i abast dels informes, podrà arribar fins a un màxim de 300 euros/hora.

     

    Quadre de tarifes vigents des del dia 01 de gener del 2022.