Font: Bondia.ad

Andorra, el país amb el menor risc de blanqueig de capitals del 2021

L’Institut de Governança de Basilea atribueix, segons el rànquing mundial que ha elaborat aquest 2021, una puntuació de 2,73, essent el 10 el risc major, la millor entre les 110 jurisdiccions que s’hi inclouen.

Entre les jurisdiccions on és més difícil el blanqueig de capitals també hi figuren Finlàndia, les illes Cook, Eslovènia i Noruega. Espanya figura en un 11è lloc i França no forma part de cap de les jurisdiccions llistades aquest any. Per la cua hi trobem Mauritània, la República Democràtica del Congo i Haití.

L’índex AML és elaborat a partir de 17 indicadors de cinc àmbits clau que agupen els següents conceptes:

• Suborn i corrupció.
• Transparència i estàndards financers.
• Transparència i rendició de comptes públics.
• Riscos legals i polítics.

Enfocament per Regions

L’AML Index de Basilea segueix la classificació de països del Banc Mundial, separant a més Europa i Àsia Central en dues regions:

• Unió Europea i Europa Occidental
• Europa i Àsia Central
• Àsia Oriental i Pacífic
• Amèrica Llatina i el Carib
• Orient Mitjà i Àfrica del nord
• Amèrica del Nord
• Àsia del Sud
• Àfrica Sub-sahariana

Europa acostuma a tenir millor puntuació que la mitjana mundial (4,02 en front de 5,3), tot i que no amb la qualitat desitjable, havent-hi diferències entre països tant en el compliment de les mesures com en l’eficàcia de la implementació de les mateixes. És justament en aquest punt on Europa necessita una forta millora, si bé encara es troba millor que la mitjana mundial (4,59 contra 5,76). Actualment la Unió Europea està adoptant mesures per millorar aquest punt en particular.

També preocupa la qualitat de les mesures aplicades contra el blanqueig de capitals. Certament s’estan aplicant mesures de forma generalitzada per tal d’aplicar les recomanacions del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI), pero la qualitat de les mateixes és igualment baixa, quedant en una nota global del 30%. Per tal d’igualar prevenció sobre el papre i la seva implementació efectivai s’insta els governs a invertir més recursos en la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, sense reduir els recursos per a la seva execució.

A Europa també, aproximadament la meitat de les jurisdiccions han augmentat les seves puntuacions de risc a causa dels canvis en les dades de risc relacionades amb:

• Tràfic de persones (Xipre, Noruega, Portugal i Suïssa)
• suborn i corrupció (Hongria)
• Rransparència pública (Hongria, Finlàndia)

El món virtual

L’Institut de Governança de Basilea inclou en l’informe un apartat dedicat als actius virtuals i a les criptomonedes, advertint que “la seva naturalesa i existència sense fronteres fora del sistema financer formal també els converteixen en una opció temptadora per als delinqüents per ocultar productes de la corrupció i altres delictes, eludir impostos o finançar el terrorisme”. I xifra l’activitat criminal en transaccions de monedes virtuals el 2019 en 450 milions de dòlars, en base a dades de la firma d’anàlisi de cadenes de blocs Chainalysis.